Situacio: 63°15' N, 143°9' E
Població: 2300 habitants.
Condicions meteorològiques ara mateix a Oymyakon:

Els habitants d'Oymyakon, situat a la república russa de Yakutia, neixen, creixen, es reprodueixen, somien i moren pràcticament congelats. La seva localitat va batre rècord de temperatura més baixa d'un lloc habitat el Gener de 1926: -71,2 ºC.
Una breu visita.

Quan els pescadors d'Oymyakon, a Rússia, extreuen un peix de les aigües cobertes de gel, fan falta només 30 segons perquè quedi completament congelat. Aquí la llet no existeix en estat líquid: només es ven en blocs gelats de color marbre. A partir de -52ºC sota zero donen dia lliure a l'escola.
Oymyakon és el pol gelat de la Terra; l'any 1926 va aconseguir la temperatura més baixa registrada mai en territori habitat: -71,2ºC sota el punt de congelació. La localitat està situada al norest de Rússia, en un altiplà a 750 metres sobre el nivell del mar: allí on l'hivern dura com a mínim nou mesos.

El seu clima es deu a les cadenes muntanyenques que envolten la localitat i que impedeixen que les masses d'aire fred fugin de la vall. Segons assegura un nadiu del lloc, "a partir dels 64 graus sota zero un pot sentir com es gela l'alè". Encara que quan es veuen sotmesos aquestes temperatures els carrers estan deserts: els 2.300 habitants viuen tancats a les seves cases, ancorats en el passat. No en va, només hi ha un parell de telèfons privats i pocs es poden permetre una ràdio". 

¿Com és la vida a Oymyakon?
La majoria dels habitants viu de la caça, o es dediquen a la criança de vaques i rens. L'única indústria és una fàbrica de llet que no funciona a partir d'octubre, perquè les vaques no donen llet per l'extrem fred. El "més miserable dels treballs" és el de criador de cavalls, segons reconeix un dels habitants.

L'únic col·legi no va tenir una bona calefacció fins el 2007: té 300 alumnes. A partir de -52ºC, no hi ha classe. No hi ha cafeteria, mòbils ni cibercafés. Ni tan sols funciona l'equip de música. La Casa de la Cultura organitza balls cada setmana, amb música de Boney M.

Hi ha tres policies en la localitat. Rares vegades hi ha accidents. La majoria de delictes estan vinculats a l'alcohol, els homicidis succeeixen a cada pocs anys. Les veïnes es denuncien per qüestions domèstiques (problemes amb les vaques, per exemple).

El metge i la seva assistent ténen més de 75 anys. Abans, el partit destinava als metges, però ara ja no i no hi ha substituts. Falten medicaments, no hi ha sala d'operacions, ni un aparell de rajos X. Les 11 llits les ocupen malalts de càncer per als quals no hi poden fer res.

El nom Oymyakon significa “aigua que no es congela” nom el qual prové de la presència d'una font d'aigües termals propera que va resultar ideal per a la instal·lació de la ciutat. A més, Oymyakon es troba en una vall envoltada d'enormes muntanyes que detenen el vent per complet, fent així que les bajísimes temperatures resultin relativament suportables i que en el breu estiu s'aconsegueixin valors de fins a 35ºC. El que fins a principis del segle XX no era més que un lloc de criança de rens, amb l'exaltació del règim soviètic es va convertir en una ciutat molt ben proveïda, ja que les muntanyes de la regió són molt riques en or, plata, platí i altres metalls preciosos. No obstant això, gairebé res queda per a la ciutat d'aquesta riquesa mineral, i la majoria dels pobladors d'Oymyakon es troben amb prou feines per sobre del límit de pobresa. D'altra banda, amb la caiguda del comunisme l'interès per aquest remot enclavament siberià va disminuir notablement, i ara la ciutat d'Oymyakon sobreviu només gràcies als seus recursos locals, especialment la ramaderia, la caça i la pesca, i a més, del turisme ja que és una destinació triada per molts aventurers i excèntrics.

¿Com arribar-hi?
L'única connexió amb l'exterior és l'autopista de Kolyma, una carretera construïda per ordre de Stalin, on es vàren util·litzar com a mà d'obra a condemnats i presos polítics, morint milers d'ells durant la duríssima construcció i que després van ser enterrats sota el paviment; des de llavors l'autopista de Kolyma és coneguda com la “carretera dels ossos”.
El 98% d'aquestes persones van morir durant la seva construcció (la xifra ascendeix a centenars de milers), i les restes òssies dels obrers morts eien també utilitzats com a material porós en la barreja de construcció.
Durant l'hivern la neu sobre la ruta és tan espessa que molts camions acaben literalment enterrats sota la neu, i a l'estiu la ruta es transforma en un gran pasteral de fang on resulta molt freqüent quedar-s'hi atrapat.

Imatges de l'Autopista de Kolyma

Els vehicles que arriben a Oymyakon han d'estar especialment equipats amb vidres dobles per impedir l'ingrés de l'aire gelat a l'habitacle; i els motors han de romandre en marxa durant tot el temps, ja que en cas contrari el combustible es congela gairebé instantàniament. Els conductors d'Oymyakon solen encendre una foguera sota els motors dels seus vehicles per poder aconseguir que arrenquin cada dia.
Com a curiositat, quan l'ex president rus Vladímir Putin va visitar la regió, el govern local va avisar que no se'ls ocorregués enviar per avió un dels mercedes oficials si no tenia doble vidre... El Kremlin va ignorar la recomanació i el cotxe del president no va passar de la primera tanca publicitària, just darrere de l'aeroport.

Les construccions són molt senzilles; cabanyes de fusta molt ben aïllades del fred exterior. A un costat de l'entrada s'apilen els blocs de llenya per a les estufes, i de l'un altre es col·loquen els blocs de gel que s'utilitzen en lloc de l'aigua corrent, ja que les canonades rebentarien amb l'aigua gelada. Això impedeix també que es puguin instal·lar banys dins de les cases, i per tant no ténen més remei que recórrer a latrines que es troben a alguns metres de distància de cada habitatge. L'ingrés a la llar s'efectua a través d'una avantcambra en la qual es guarden els aliments que desitgen conservar-se congelats; un veritable freezer natural.
Les antenes parabòliques permeten endevinar a què es dedica la majoria dels seus habitants la major part del temps durant els quasi nou mesos de cru hivern.... ; la major part viu com fa cent anys, televisió apart.
Els habitants es cobreixen de cap a peus amb diverses capes d'abrics fets amb pells de ren i altres animals, ja que els teixits sintètics, a més de resultar molt cars, han demostrat ser ineficaços per poder resistir el fred d'Oymyakon.

Els animals de la zona s'han adaptat a les inclemències del temps; els cavalls d'Oymyakon, molt robusts, de potes curtes i pèl molt espès , han estat utilitzats en nombroses expedicions polars. Són cavalls semisalvatjes que gairebé no accepten ser muntats; els hi usa com a bèsties de càrrega, i la seva carn també és molt apreciada pels vilatans, que mengen molt pocs vegetals ja que la major part de les fruites i verdures es fan malbé amb les temperatures tan baixes..

L'alcohol, a més de mantenir calents els cossos dels ciutadans d'Oymyakon, també contribueix al fet que la taxa de criminalitat sigui més alta de l'aconsellable. D'altra banda, la mortalitat infantil també resulta alarmant; moltes dones d'Oymyakon donen a llum fins a 18 fills, dels quals molt pocs arriben a l'edat adulta.

No obstant això, malgrat les rigoroses condicions, durant l'era soviètica la vall d'Oymyakon era famósa perquè allí vivien moltes de les persones més longeves del país. Un bon nombre dels seus ancians superaven el centenar d'anys d'edat. Per contra, els joves prefereixen buscar horitzons més propicis i tracten de marxar-se a altres ciutats més populoses i animades, quan els sigui possible.

Aqui tenim dos videos de Yakutsk, la capital de la província..., això si que es pot dir que és "sortir a prendre la fresca" !!!!