 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Els tres gèneres de núvols alts estan formats per partícules sòlides (cristalls de gel) formats per sublimació, i en cap cas produeixen precipitació que arribi al terra.
Són un dels tipus més freqüents de núvols més alts. Es troben a altituds superiors als 8 Km d'alçada i a temperatures molt baixes, inferiors als -40ºC. Apareixen isolats en forma d'unitats reduïdes de núvols blancs, esfilagarsats i són molt habituals en qualsevol època de l'any. En una de les seves espècies, la spissatus, formada per l'eixamplament dels cirrus, no presenten l'aspecte esfilagarsat, sinó que són més compactes. Generalment són indicadors de bon temps, encara que hi ha algunes espècies com els cirrus uncinus, en forma de ganxo, que són un indicatiu de l'apropament d'un sistema frontal i precursors d'un canvi de temps. Poden anar acompanyats d'altres tipus de núvols: si es presenten acompanyats de cúmulus, poden anunciar irrupcions d'aire fred; si van associats a cirrostratus, poden indicar que s'acosta un front càlid. Els mariners els anomenen col·loquialment "cues de gat".
Tenen l'aparença d'un vel nuvolós molt prim, de color blanquinós, que acostuma a cobrir la major part del cel. És un tipus de núvol molt propi de sistemes frontals poc actius i molt desgastats, alhora que poden donar lloc a la formació d'halos quan els travessa la llum solar. Poden presentar una forma estriada quan pertanyen a l'espècie fibratus o bé una forma molt uniforme, difosa i sense presentar relleus considerables quan són de l'espècie nebulosus.
Petits núvols alts, de forma molt uniforme i formats per petites aglomeracions en forma de boletes d'aspecte sedós que solen presentar-se en bandes i poden tenir unes coloracions brillants i amb tonalitats del blanc al gris. És el gènere de núvols alts menys habitual, i és l'únic que presenta un cert desenvolupament vertical que indica la presència de situacions favorables a la inestabilitat a nivells alts.
A banda dels gèneres, que en conjunt són de fàcil catalogació, en l'apèndix del gènere s'hi poden afegir un seguit d'espècies, varietats i complements. Les espècies tenen a veure amb la forma i l'estructura interna del núvol, i les més destacades són les següents:
» Uncinus: S'aplica als cirrus en forma de coma o de ganxo. Marquen la direcció del vent a les capes altes i solen anunciar un empitjorament del temps.
» Spissatus: Tipus de cirrus amb parts més espesses. A vegades procedeixen de l'enclusa dels cumulonimbus.
» Castellanus: Espècie d'altocúmulus, que presenta l'aspecte de torre d'un castell, que descansa sobre una línia recta prima i comuna. Solen indicar un clar risc de tempesta a curt termini per la proliferació d'aire fred en alçada.
» Lenticularis: Espècie d'altocúmulus en forma de llentia amb contorn molt ben definit. Denoten un fort vent en alçada. Format per la condensació o sublimació del vapor d'aigua en ascendir una serralada .
» Humilis: Espècie de cúmulus, amb poca dimensió vertical. Són els típics cúmulus de bon temps.
» Mediocris: S'aplica als cúmulus amb una dimensió vertical moderada. Si no creixen continuarà essent de bon temps, però si es desenvolupen poden convertir-se en congestus.
» Congestus: Cúmulus de gran desenvolupament, amb la típica forma de coliflor, que delaten una convecció molt marcada i poden convertir-se en núvol de tempesta.
» Calvus: Una de les dues espècies de cumulonimbus. De forma superior arrodonida i filamentosa a la part superior. Ja pot produir precipitacions.
» Capillatus: Tenen la part superior aplanada i allargassada amb una cabellera de cirrus, amb un aspecte característic d'enclusa. Pot provocar les grans tempestes, amb aparell elèctric i amb calamarsa o pedra.
» Fractus: S'aplica als cúmulus i estratus en forma de tires esfilagarsades. Si es mouen ràpidament per sota d'un cel molt tapat i fosc indiquen mal temps.
